Què significa eka tattva

Rellegint els sûtres de Patanjali i pensant en ells, tots són una perla de saviesa que ens obren la ment i ens la il·luminen. I eka tattva és una molt bona eina per a aquells que volem abocar-nos a una vida interior rica i espiritual, ja que el nostre estil de vida occidental, tan material i terrenal, no ens ajuda a interioritzar, ans al contrari, ens manté en la superficialitat.

Eka tattva és una expressió que apareix al sûtra 32 del primer llibre de Patanjali:

“tat-pratishedha-artham-eka-tattva-abhyâsah”

La idea és molt simple: En prevenció, una sola direcció.

És una idea que necessito recordar i a la qual m’aferro en moltes ocasions quan m’envaeixen la curiositat i la set de conèixer altres camins espirituals. Avui en dia, amb tota l’oferta de creixement espiritual que hi ha pel món, és molt fàcil de perdre’s i dispersar-se quan en proves un xic d’aquí i d’allà, sense arribar a aprofundir en res. La vana curiositat ve acompanyada de la dispersió. Cerquem desesperadament en tallers, cursos i dotzenes de llibres, on esperem trobar la resposta, de manera que no avancem i ens quedem estancats en una recerca superficial.

Totes les escoles de ioga tenen la mateixa meta, però la manera de treballar de cadascuna pot ser tan diferent que poden arribar a confondre’ns. Aquest sûtra ens diu que per prevenir els obstacles, la pràctica del iogui ha de posseir la qualitat de la unitat. Les qualitats d’aquesta unitat són la fidelitat en el camí, la constància en la pràctica d’aquest camí, la coherència en la nostra manera de procedir i la fermesa.

Si treballem en una sola direcció, això produirà la reacció necessària per combatre els obstacles, i la pràctica del ioga necessita esforç per poder establir-la en la nostra vida i mantenir-nos-hi. Per aconseguir mantenir-nos en el camí del ioga, hem d’esforçar-nos.

El ioga és molt més que postures i exercicis respiratoris, forma part de qualsevol moment del dia i de qualsevol circumstància. Personalment, quan el meu ego s’infla i em diu que vol aprendre rus o que seré millor professora de ioga si faig un curs de coaching vital, visualitzo l’expressió eka tattva a la ment com si es tractés d’un rètol lluminós de neó, i em recordo que és moment de fer un exercici de sinceritat i de prioritats amb mi mateixa: de debò necessito fer aquests cursos? Enriquiran el meu camí de vida en el ioga? Què m’aportaran…, plaer, estrès? I… disposo de temps de qualitat per a fer-los? Els hauré de fer a costa de sacrificar parts de la meva vida que per a mi son molt importants? La vida del iogui, com la de tots!, és plena d’obstacles, i cal tenir una escala de prioritats ben definida on no es menyspreï ni el plaer de viure la vida ni el camí del ioga. Adquirir coneixements diferents a les tècniques de ioga o realitzar activitats lúdiques és necessari per a un equilibri emocional sa, sempre que això no impliqui un sentiment de renúncia o provoqui insatisfacció o deslleialtat cap a un mateix. Massa objectius diferents dispersen i el sentiment que això genera és desassossec.

La idea d’eka tattva ens proposa seguir el camí que ens mena al nostre objectiu sense entretenir-nos excessivament en les distraccions llampants o els atractius intranscendents.

altres entrades

comparteix l'experiència

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

Contacte