La meva experiència amb el ioga i el càncer de mama (II)

L’aplicació del ioga no es limita només a la pràctica de les diferents tècniques corporals, sinó que s’estén en tots els àmbits de la nostra vida: en el personal (relació amb mi mateix), el social (relació amb les altres persones), el cultural (els coneixements que adquirim), el global (la consciència i percepció que tenim del món i de l’univers, el nostre impacte en el món), el familiar, el laboral, el de la salut … 

Alimentar-nos i fer exercici de manera conscient i adequada és senyal d’autoestima i de respecte envers un mateix. Totes les persones som diferents, podem tenim necessitats fisiològiques diferents, i el que a uns pot anar bé, a d’altres els pot no anar bé. Quan tenim un coneixement profund de les nostres necessitats i capacitats físiques, som capaços de reconèixer el més escaient per al nostre cos. Personalment, abans de l’experiència amb el càncer ja m’interessava pel que Hipòcrates va proclamar fa més de dos mil anys: “Que la teva medicina sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medicina”.

Recordo el dia en què vaig parlar per primera vegada amb un dels oncòlegs que em va tractar. Li vaig mostrar el meu interès en ser part activa de la meva curació, i vaig demanar-li què podia fer jo mateixa per viure millor el procés de la quimioteràpia, què em podia recomanar. La seva resposta va ser prevenible i massa difusa: dieta mediterrània i tot l’exercici que vulguis. Però, què és la dieta mediterrània? Podem limitar-nos a dir que és una dieta variada, rica en els productes agrícoles propis de la conca mediterrània? I, puc fer tot l’exercici que vulgui, o que pugui, sense assessorament especialitzat?

L’Aiurveda, “ciència de la vida” en sànscrit, és una medicina tradicional gestada al subcontinent indi fa més de cinc mil anys. Aquesta ciència proclama que “dues terceres parts de la salut es fan amb una dieta sana”, i aquesta “dieta sana” jo la tradueixo per “harmonia entre el cos i allò que ingereixo”. I no només què ingereixo, sinó com ho ingereixo i quan. Tot i que l’Aiurveda és molt més que dieta, perquè també hi entren les tècniques de ioga i el massatge terapèutic amb olis, el que ens diu és que hi ha una correlació íntima entre les característiques del nostre cos i el que la natura ens ofereix. Coneixent el nostre cos, les nostres debilitats, evitem allò que sabem que ens fa mal i ens alimentem amb allò que s’ens posa bé. És sentit comú i respecte per un mateix.

Després de sortir de la consulta de l’oncòleg en aquella primera visita, jo ja sabia que concretaria aquella famosa “dieta mediterrània” en una observació de tot allò que ressonés dins meu com a beneficiós per a mi i que ajustaria a les meves necessitats: dins dels considerats “aliments saludables” restringiria aquells que personalment em causaven malestar, com els làctics; n’afegiria d’altres que no son propis de la mediterrània però que nutritivament val la pena aprofitar-se’n, com les llavors xia, riques en omega-3; n’afegiria també d’altres per les seves propietats antitumorals, com la cúrcuma; o uns altres amb un objectiu terapèutic, com els probiòtics o la pasta miso per a l’estimulació del sistema immunitari.

 

Així, durant els mesos de la quimioteràpia, vaig centrar tots els meus esforços a ajudar el meu cos per nutrir-se adeqüadament davant de la baixada de defenses i de pes que anava a patir, i també per desintoxicar-se i restablir l’equilibri del fetge, els ronyons, els pulmons i la pell, els òrgans encarregats de filtrar aquesta toxicitat. En la meva dieta diària hi entraven els batuts i els liquats d’hortalisses i fruites fresques i ecològiques, els cereals sencers, els germinats, els llegums, el peix, els ous, els fruits secs i les llavors, el te verd, les algues…i vaig reduir l’ús de la sal, la carn vermella, els làctics, el sucre, les farines refinades i l’alcohol.

Vaig rebre quimioteràpia sis vegades en un període de quatre mesos. Un tractament cada vint-i-un dies. El dia del tractament, primer de tot et fan una analítica complerta i només te l’administren si els nivells de limfòcits són els adequats. En moltes persones que reben quimioteràpia, en un moment o altre no poden rebre el tractament quan toca perquè el seu sistema immunològic està massa debilitat i han d’esperar-se a que aquest es recuperi a uns nivells tolerables. Tampoc és inhabitual haver d’ingressar a l’hospital per infecció, febre alta, deshidratació…per tant, en aquests moments ajudar a estimular el sistema immunitari és molt important. A mi em van administrar totes les quimioteràpies quan tocava, i estic convençuda que va ser perquè vaig ser part activa en el procés, i així ho van creure també diverses persones del personal sanitari.

Com he dit, nutrir-se adequadament, no només té a veure amb el que mengem, sinó com i quan: per exemple, jo sopo d’hora i de manera lleugera aliments cuits, i me’n vaig a dormir amb la digestió feta. Hi ha estudis científics que demostren que deixar dotze hores de dejuni entre el sopar i l’esmorzar redueix el risc de recidiva en persones que han patit càncer de mama. Menjo aliments cuinats al moment. Segons l’Aiurveda, els aliments, un cop cuinats, amb els pas de les hores, perden la seva capacitat energètica i es tornen pesats, de manera que el seu deteriorament ens afecta. Menjo aliments el més frescos possible i si haig de tirar de menjar en conserva, dono preferència als aliments envasats en vidre, evitant els enllaunats. I davant de la contaminació química subtil a què ens veiem exposats, tant amb l’aigua d’aixeta com amb la d’ampolla, jo utilitzo un filtre d’aigua d’osmosi inversa.

A banda de l’alimentació, vaig tenir en compte altre factors, com els de les olors químiques, disruptores hormonals que tenen la capacitat d’alterar el nostre sistema hormonal, per tant, evito els ambientadors químics així com altres olors químiques fortes; utilitzo en la mesura del possible detergents per a la llar i la roba, i productes de cosmètica ecològics; a la cuina faig servir pots de vidre per guardar el menjar al rebost o conservar-lo a la nevera i evito al màxim els utensilis de plàstic i el paper d’alumini, donant preferència a la roba, la fusta, el paper i els materials biodegradables com els fets amb midó de patata o blat de moro.

Viure en aquest món compromès amb uns hàbits saludables i de sosteniblitat és complicat, però no impossible, i la nostra salut i la del planeta és la nostra responsabilitat. Potser no podem controlar tots els factors que desencadenen un càncer, que en són molts, i a voltes, tot i esmerçar-s’hi molt, no és garantia de lliurar-nos-en, però sí que tenim control sobre els nostre estil de vida i el que fem amb el nostre cos.

altres entrades

comparteix l'experiència

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp

Contacte