El 30 de juny del 2016 em van diagnosticar un carcinoma ductal infiltrant de grau 3, però va ser el tractament per acabar amb el tumor el que va representar un repte per a la meva salut. Ho vaig tenir clar des del primer moment, em sotmetria al tractament de la medicina oncològica convencional, però també seria part activa en la meva recuperació i recorreria a d’altres alternatives terapèutiques, com el ioga -on a més de les postures de ioga es practiquen la meditació, els exercicis respiratoris, el cant de mantres, la relaxació, les visualitzacions-, els passejos vora la mar i pel bosc, l’acupuntura, la dieta desintoxicant i la reconstituent, el reiki, l’escriptura, la pintura, els banys de sal, el riure, la bona companyia…

Gràcies a la meva preparació amb el ioga, l’ajuda de diverses persones i el meu anhel de recerca vaig poder traçar un pla de tractament terapèutic paral·lel als tractaments de la quimioteràpia i la radioteràpia, de manera que em va permetre tolerar-ne els efectes secundaris. 

Després de superar el repte del tractament oncològic, hi va haver el repte de la recuperació post quirúrgica i post radiològica.  Per tal de disminuir el dolor i la rigidesa articular i restablir el benestar físic, independentment del tipus de cirurgia que s’hagi realitzat, cal recuperar la mobilitat del braç, de l’espatlla, del tors i del cos,  augmentar la flexibilitat del tòrax i restablir la respiració profunda quant abans millor. 

Personalment, l’única ajuda de rehabilitació que vaig rebre per part de la sanitat pública va ser un full il·lustratiu amb uns quants exercicis que et recomanen de fer tan aviat com puguis o quan el metge t’ho indiqui. Així doncs, va ser gràcies a la meva relació amb el ioga, l’ajuda d’una professora de ioga i l’assistència d’una entrenadora personal -les quals formen part sine quan non del meu projecte de salut-, que la meva recuperació va ser ràpida i fàcil.

Però l’esforç de manternir-me en bona salut no s’acabava amb aquesta recuperació més immediata, sinó que hauria de continuar en un termini indefinit, perquè les seqüeles de la quimioteràpia i la radioteràpia poden experimentar-se en el cos durant anys o aparèixer al cap de molts anys. N’hi ha que poden no provocar malestar, com la infertilitat o la fibrosi pulmonar; d’altres son susceptibles d’aparèixer i s’han de fer els possibles per evitar-los, com el limfedema o un altre càncer; i d’altres es sofreixen durant el tractament i han deixat danys al cos amb els quals has d’aprendre a conviure: problemes neuronals que afecten la capacitat de concentració, enfocament i memòria, problemes digestius, hemorroïdes exacerbades, pèrdua d’eficiència en la capacitat de recuperació energètica, disnees… entre molts d’altres.