ioga i càncer de mama
El ioga ajuda a les persones amb càncer a suportar i a pal·liar els efectes secundaris dels tractaments i a recuperar la salud profunda.
Menu
Menu
La quimioteràpia, la radioteràpia, l’hormonoteràpia, la cirurgia, comprometen el nostre benestar físic i emocional, però podem ser part activa en la nostra curació a través del ioga.
El ioga ens aporta nombrosos beneficis, durant el tractament, després de la cirurgia, en l’etapa de convalescència i com a manteniment a llarg termini. Alguns d’aquests beneficis poden ser:
- Recuperació del moviment del braç
- Recuperació de la flexibilitat del tronc superior
- Recuperació de la força, flexibilitat i tonicitat dels músculs
- Mitigació del dolor articular
- Millora de la digestió
- Reequilibri del sistema immunològic
- Millora del son
- Desintoxicació
- Relaxació
- Consciència i millora de la respiració
- Afluixament del cos i de la ment
- Capacitat de trobar la pau interior
- Capacitat d’estar en el moment present
- Reducció de l’estrès
- Reducció de la fatiga
Tant el càncer com el ioga ens ofereixen l’oportunitat d’emmirallar-nos-hi i així poder veure les nostres vulnerabilitats i debilitats emocionals. Podem considerar aquest mirall com un regal, una oportunitat per a créixer.
Ambdós funcionen com una ferramenta calibradora. Ens ensenyen a mesurar la nostra capacitat i resistència física i a ser moderats i amables amb nosaltres mateixos d’acord amb aquesta.
Son com un senyal de stop en la nostra vida ordinària que ens permet accedir a un espai de consciència interior. No desaprofitar aquest senyal pot ser avantatjós per a la nostra sanació.
Les persones que han passat o estan passant per un càncer es poden beneficiar de les classes de ioga en grup perquè comparteixen una experiència de vida molt intensa que els permet entendre’s. Compartir les pors, descobrir com les gestionen altres persones i conèixer-ne les experiències amb el càncer possibilita resoldre dubtes i sentir-se comprès, la qual cosa aporta alleugiment.
En el IOGA, el treball ha de tenir-se en compte des del pla individual, no és una disciplina competitiva; és la mateixa persona la que es realitza i s’observa durant la sessió, sentint canvis a mesura que es progressa en la tècnica.
