El ioga és una disciplina espiritual que té com a objectiu primari el despertar, la il·luminació, mitjançant un treball del cos físic que el predisposi a mantenir-se en una postura assegut durant hores per meditar. Però el ioga té moltes altres definicions. El segon sutra del llibrer primer de Patanjali diu que el ioga és el cessament de tots els moviments inestables de la ment. També es pot definir com un mitjà que ens ajuda a aconseguir un benestar físic i emocional.

 L’Aiurveda, la medicina tradicional de l’Àsia del sud, inclou el ioga com a recurs per  recuperar la salut, això es coneix com a  “Iogateràpia”. La iogateràpia no és només l’aplicació d’asanes i les diferents tècniques que el ioga com a disciplina física ens ofereix, sinó que també té en compte el nostre l’estil de vida, l’alimentació, els nostres hàbits, els nostres ritmes biològics, el tipus de treball que realitzem, la nostra vida relacional, entre d’altres. Tot el que ens envolta i tot allò que conforma la nostra vida diària té un impacte en la nostra salut física, mental i emocional. Tot això és ioga. La pràctica del ioga -com a disciplina física- ens ensenya moltes coses, però l’eina fonamental és el control de la respiració, en la mesura que sigui segons la nostra capacitat. 

És a dir, no és qüestió de creure que ho fem bé o malament, perquè tots sabem respirar, veritat? És quelcom involuntari, el nostre cos respira per si sol sense que la ment li ho hagi de dir; però també podem dirigir la nostra respiració de manera voluntària, i ho fem a partir de la nostra capacitat respiratòria, i des d’aquest punt, avancem al nostre ritme, respectant i acceptant el nostre ritme d’aprenentatge i d’adaptació segons les nostres aptituds, necessitats i situació actual. A partir de la respiració se sosté un dels objectius més importants del ioga: la relaxació, l’alliberament i la fluïdesa, primer del cos, i en conseqüència, de la ment, assossegant el ritme dels pensaments. Com que els pensaments i les emocions van agafats de la mà, si tenim una ment tranquil·la amb pensaments serens, les emocions que s’en derivaran seran plaents i afavoriran un estat de placidesa o impassibilitat.

D’aquesta manera aconseguim el que ens diu el sutra setze del llibre segon: “El que cal evitar és el sofriment futur”. Si aprenem a relaxar-nos per mitjà de la respiració, evitarem patiment perquè amb una ment relaxada tenim més capacitat d’afrontar els desafiaments de la vida. Amb l’observació del cos i la respiració conscient i voluntària tindrem més capacitat per afrontar la vida i les seves adversitats.  Quan ens trobem malament és més fàcil que els pensaments negatius ens envaeixin. Ens deixem arrossegar per la ment agitada, i això afavoreix la manifestació d’emocions negatives. En aquests moments de sofriment, si som creients preguem a Déu per curar-nos aviat, perquè aquest malson s’acabi aviat. També son moments en què ens prometem a nosaltres mateixos que quan ens trobem bé començarem a fer exercici, o deixarem de fumar, o deixarem de menjar tant, o apagarem el televisor i llegirem més, o el que sigui. Però que sol passar quan ens trobem bé? Estem de bon humor, veritat? I quan estem de bon humor recordem aquelles bones intencions d’abans? Normalment no. 

Amb això vull dir que si realment desitgem veure un canvi en la nostra vida hem de ser constants i perseverants fins i tot en els moments bons. Per a recolectar fruits -el benestar que ens fa ser capaços d’afrontar els reptes futurs amb menys sofriment- s’ha de treballar la terra -el nostre cos i la nostra ment- amb amor, constància, perseverança, paciència i fe.

Sobretot quan ens trobem bé. Aquest és el repte de tots: no abandonar les virtuts de la constància i la perseverança quan la vida flueix i ens somriu. Continuar amb el nostre conreu intern en els moments de l’alegria. Però també pot passar que quan la nostra ment està trasbalsada, pesada o derrotada, ens procrastinem a nosaltres mateixos, deixant per més endavant aquelles activitats, hàbits o costums que sabem son bons per a nosaltres; ajornant per a un demà que mai arriba allò que ens ajuda a sentir-nos satisfets.