Ceciliagaca

El ioga és una disciplina espiritual que té com a objectiu primari el despertar, la il·luminació, mitjançant un treball del cos físic que el predisposi a mantenir-se en una postura assegut durant hores per meditar. Però el ioga té moltes altres definicions. El segon sutra del llibrer primer de Patanjali diu que el ioga és el cessament de tots els moviments inestables de la ment. També es pot definir com un mitjà que ens ajuda a aconseguir un benestar físic i emocional.

 L’Aiurveda, la medicina tradicional de l’Àsia del sud, inclou el ioga com a recurs per  recuperar la salut, això es coneix com a  “Iogateràpia”. La iogateràpia no és només l’aplicació d’asanes i les diferents tècniques que el ioga com a disciplina física ens ofereix, sinó que també té en compte el nostre l’estil de vida, l’alimentació, els nostres hàbits, els nostres ritmes biològics, el tipus de treball que realitzem, la nostra vida relacional, entre d’altres. Tot el que ens envolta i tot allò que conforma la nostra vida diària té un impacte en la nostra salut física, mental i emocional. Tot això és ioga. La pràctica del ioga -com a disciplina física- ens ensenya moltes coses, però l’eina fonamental és el control de la respiració, en la mesura que sigui segons la nostra capacitat. 

És a dir, no és qüestió de creure que ho fem bé o malament, perquè tots sabem respirar, veritat? És quelcom involuntari, el nostre cos respira per si sol sense que la ment li ho hagi de dir; però també podem dirigir la nostra respiració de manera voluntària, i ho fem a partir de la nostra capacitat respiratòria, i des d’aquest punt, avancem al nostre ritme, respectant i acceptant el nostre ritme d’aprenentatge i d’adaptació segons les nostres aptituds, necessitats i situació actual. A partir de la respiració se sosté un dels objectius més importants del ioga: la relaxació, l’alliberament i la fluïdesa, primer del cos, i en conseqüència, de la ment, assossegant el ritme dels pensaments. Com que els pensaments i les emocions van agafats de la mà, si tenim una ment tranquil·la amb pensaments serens, les emocions que s’en derivaran seran plaents i afavoriran un estat de placidesa o impassibilitat.

D’aquesta manera aconseguim el que ens diu el sutra setze del llibre segon: “El que cal evitar és el sofriment futur”. Si aprenem a relaxar-nos per mitjà de la respiració, evitarem patiment perquè amb una ment relaxada tenim més capacitat d’afrontar els desafiaments de la vida. Amb l’observació del cos i la respiració conscient i voluntària tindrem més capacitat per afrontar la vida i les seves adversitats.  Quan ens trobem malament és més fàcil que els pensaments negatius ens envaeixin. Ens deixem arrossegar per la ment agitada, i això afavoreix la manifestació d’emocions negatives. En aquests moments de sofriment, si som creients preguem a Déu per curar-nos aviat, perquè aquest malson s’acabi aviat. També son moments en què ens prometem a nosaltres mateixos que quan ens trobem bé començarem a fer exercici, o deixarem de fumar, o deixarem de menjar tant, o apagarem el televisor i llegirem més, o el que sigui. Però que sol passar quan ens trobem bé? Estem de bon humor, veritat? I quan estem de bon humor recordem aquelles bones intencions d’abans? Normalment no. 

Amb això vull dir que si realment desitgem veure un canvi en la nostra vida hem de ser constants i perseverants fins i tot en els moments bons. Per a recolectar fruits -el benestar que ens fa ser capaços d’afrontar els reptes futurs amb menys sofriment- s’ha de treballar la terra -el nostre cos i la nostra ment- amb amor, constància, perseverança, paciència i fe.

Sobretot quan ens trobem bé. Aquest és el repte de tots: no abandonar les virtuts de la constància i la perseverança quan la vida flueix i ens somriu. Continuar amb el nostre conreu intern en els moments de l’alegria. Però també pot passar que quan la nostra ment està trasbalsada, pesada o derrotada, ens procrastinem a nosaltres mateixos, deixant per més endavant aquelles activitats, hàbits o costums que sabem son bons per a nosaltres; ajornant per a un demà que mai arriba allò que ens ajuda a sentir-nos satisfets. 

El ioga va d’hàbits. En sànscrit se’n diuen samskara.

Hi ha hàbits beneficiosos i, d’altres que, tot i que poden ser plaents momentàniament, a la llarga poden ser perjudicials. Hi ha hàbits dels quals som conscients de tenir-los, i d’altres dels quals no ens adonem. Hi ha hàbits més directament relacionats amb la nostra salut física, i d’altres que ens afecten psicològicament, tot i que, en general, tots ens influeixen tant a nivell físic com a nivell mental perquè el cos i la ment estan íntimament connectats.

Un samskara és un moviment habitual de la ment.

Imaginem-nos que la nostra ment és plena d’una xarxa de carreteres. Prenem-ne una qualsevol: una acció que anem repetint i que anem tornant habitual dibuixa una d’aquestes carreteres. Aquesta acció pot ser per exemple menjar mirant la televisió, o estar-se hores diàries assegut al sofà mirant la televisió, o discutir mentre es menja en família, o bé satisfer la tristor omplint l’estómac, o fumar, o deixar-ho tot per a després, o actuar per impuls, o no fer exercici, o mirar el mòbil cada dos per tres… La carretera va imprimint-se més profundament en la nostra ment a mesura que l’anem repetint en el temps. El fet de no adonar-nos-en i anar repetint-la un dia rere l’altre, va enfortint-la i transformant-la en habitual. Quan ens n’adonem ja la tenim molt interioritzada i la carretera ja és una autopista amb uns guarda-rails els quals ens costarà molt de sobrepassar. Aquesta acció s’ha transformat en un hàbit que no podem abandonar i que ens arrossega a repetir-lo una i altra vegada. Hem creat un condicionament, un samskara. El problema és que aquest samskara ens agita la ment i la manifestació d’aquesta agitació podem no relacionar-la amb aquest hàbit. I l’agitació de la ment duu al sofriment emocional, la negativitat, alteracions fisiològiques i respiratòries. Perquè el cos i la ment viuen agafats de la mà.

No obstant això, també comptem amb samskares d’apaivagament i de calma. Hi ha molts bons hàbits que ens aporten pau i ens ajuden a gaudir d’una bona salut física i mental a curt, mitjà i llarg termini. Fer ioga n’és un, dur una dieta equilibrada, fer exercici moderat diàriament, sopar de manera lleugera, llegir un llibre inspirador, riure, tenir un hobby saludable com la jardineria o l’excursionisme o pintar o simplement passejar el gos…la llista pot ser molt llarga, igual que la dels samskares agitadors.

El truc per a un vida millor és disminuir els samskares d’agitació i augmentar els d’apaivagament. El problema rau en què els primers són molt fàcils d’adquirir i molt difícils d’abandonar, a més, per a combatre’ls primer has de ser conscients d’ells; i els segons demanen un cert esforç per contreure’ls: si en realitzar-los ens donen plaer i valorem els beneficis que ens aporten ens serà més fàcil de mantenir-los.

En tots dos casos ens cal una bona dosi de voluntat i fe, tant per aconseguir abandonar-ne un de negatiu com per a adquirir-ne un de positiu. Voluntat perquè val molt la pena, es tracta de la nostra felicitat! Fe perquè hem de creure en nosaltres! Creure en nosaltres mateixos també és sinònim de felicitat! I motivació, essent conscients dels beneficis que n’obtindrem.

Personalment sé els beneficis que m’aporta la pràctica diària del ioga, el ioga és la unió del cos, la ment i la respiració, és estar amb tu a l’instant present, és benestar. Hi ha èpoques en què aquesta pràctica és diària i d’altres en què apareixen entrebancs per poder practicar amb continuïtat. En aquestes ocasions la voluntat i la fe s’han de mantenir més fortes, perquè les excuses per no fer la pràctica poden ser molt potents.

Rellegint els sûtres de Patanjali i pensant en ells, tots són una perla de saviesa que ens obren la ment i ens la il·luminen. I eka tattva és una molt bona eina per a aquells que volem abocar-nos a una vida interior rica i espiritual, ja que el nostre estil de vida occidental, tan material i terrenal, no ens ajuda a interioritzar, ans al contrari, ens manté en la superficialitat.

Eka tattva és una expressió que apareix al sûtra 32 del primer llibre de Patanjali:

“tat-pratishedha-artham-eka-tattva-abhyâsah”

La idea és molt simple: En prevenció, una sola direcció.

És una idea que necessito recordar i a la qual m’aferro en moltes ocasions quan m’envaeixen la curiositat i la set de conèixer altres camins espirituals. Avui en dia, amb tota l’oferta de creixement espiritual que hi ha pel món, és molt fàcil de perdre’s i dispersar-se quan en proves un xic d’aquí i d’allà, sense arribar a aprofundir en res. La vana curiositat ve acompanyada de la dispersió. Cerquem desesperadament en tallers, cursos i dotzenes de llibres, on esperem trobar la resposta, de manera que no avancem i ens quedem estancats en una recerca superficial.

Totes les escoles de ioga tenen la mateixa meta, però la manera de treballar de cadascuna pot ser tan diferent que poden arribar a confondre’ns. Aquest sûtra ens diu que per prevenir els obstacles, la pràctica del iogui ha de posseir la qualitat de la unitat. Les qualitats d’aquesta unitat són la fidelitat en el camí, la constància en la pràctica d’aquest camí, la coherència en la nostra manera de procedir i la fermesa.

Fa uns anys vaig assistir a un seminari de Claude Maréchal, impulsor i transmissor del Viniyoga a Europa, i ens va explicar una bella imatge de com l’Upanishad compara el ioga amb l’ocell.

Cada part de l’ocell representa un concepte diferent: el cap és la fe –shradda– i determina la direcció que prenem a la vida; la cua és el nostre origen, d’on venim, tot allò que ens caracteritza, tant si és heretat com assolit per la nostra experiència; les ales ens permeten volar i avançar en el camí de la vida, una és la nostra realitat –rita–, i l’altra és la Veritat amb majúscula, la Veritat absoluta,–satya–.

El ioga és una disciplina física, mental i espiritual originada a l’antiga Índia fa més de 5.000 anys. Durant gairebé aquests 5.000 anys el ioga ha passat de persona a persona de forma oral. Ioga és una paraula sànscrita que significa unió: unió del cos, la respiració i la ment, i s’hi arriba a través d’un treball d’introspecció i observació. Actualment, el ioga es practica arreu del món, i hi ha molts estils de ioga, la majoria dels quals són una barreja de dos o més estils. La majoria dels estils que es practiquen avui, especialment a Occident, venen del Hatha Ioga: Ashtanga Ioga, Iyengar Ioga, Bikram Ioga, Sivananda Ioga, Kundalini Ioga, Tibetan Ioga, Vinyasa Ioga, Viniyoga… Alguns estils són vigorosos i durs, mentre que d’altres són més contemplatius i el seu interès se centra en la meditació i el cant.